Els Alps
Fa 7 hores
El Pavelló Mies Van der Rohe, Barcelona
El Pavelló Mies Van der Rohe, situat al peu de la Muntanya de Montjuïc és el paradigma que allò innovador supera la seva pròpia època. Construït com un habitacle efímer per albergar la representació alemanya de L’exposició Internacional de Barcelona el 1929 va ser desmuntat l’any següent per no trobar comprador. Amb la seva reconstrucció entre el 1883 i el 1986, el pavelló ha sobreviscut a si mateix. A la reflexió de Mies Van der Rohe que “Menys és més”, després de visitar l’espai, podríem afegir que “Res està de més quan tot hi és”.
L'espai creat originalment per Van der Rohe va ser reconstruït pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales, segons els plànols de l'edifici que posseïa el MOMA de Nova York. Es tracta d'un edifici de gran transcendència per a l'arquitectura moderna. El pavelló va ser construït sobre un basament que dibuixa un plànol horitzontal. A partir d'aquí, les línies dels murs tracen perpendiculars a l'horitzontalitat del sòl, en ocasions constituït per una petita pantalla d'aigua que afavoreix el reflex de la llum, afer bàsic en un edifici on interior i exterior tenen un gran espai fronterer de trobada. El joc lluminós s'incrementa amb l'ús de pedra natural, un mur d’ònix, el marbre verd, l'acer inoxidable i els diferents tipus de vidre. En un dels dos estanys la sobrietat de les línies es trunca amb les sinuoses formes femenines de l'estàtua esculpida per Georg Kolbe. A l'interior, l'arquitecte alemany va tornar a sintetitzar amb grandiositat. Va crear la cadira Barcelona, que durant anys va ser la marca que va internacionalitzar el nom de la ciutat. La cadira Barcelona va ser una cabriola més en la creativitat i innovació de Van der Rohe que, el 1927, va dissenyar la seva primera cadira en suspensió per dotar un conjunt d'habitatges, la qual cosa va contribuir a l'èxit de les cadires de tub d'acer. Quan aquestes semblaven haver-ho dit tot, i que el mercat estava saturat, va crear la cadira Barcelona, en la qual va utilitzar perfil pla d'acer.
Hibiscus rosa-sinensis
Tenim que la rosa és la flor per excel•lència de les zones de clima temperat, i podríem dir que l’Hibiscus rosa-sinensis ho és en aquells de climes subtropicals i tropicals, i en totes les zones on tenen els climes més benignes, des de el nivell del mar fins a 500 metres. L’espècie més coneguda és, sens dubte, l’ Hibiscus rosa-sinensis, popularment "Rosa de Xina", però existeixen algunes altres espècies, menys conreades i una mica menys conegudes però potser, no menys interessants . El gènere Hibiscus pertany a la família Malvaceae, i està format per plantes herbàcies, anuals o perennes, arbustos, subarbustos i arbres, amb les fulles senceres o a vegades lobulades o partides. Les seves flors són axil•lars, generalment solitàries, encara que a vegades es disposen en penjolls, corimbes o panícules. Tenen un epicálze amb 4-20 segments, separats o units al calze, que és generalment acampanat, amb 5 lòbuls. La corol•la té 5 pètals molt més grans que el calze. Els estams estan units formant una columna estaminal que en ocasions pot sobresortir notablement a la corol•la. El fruit és capsular. Comprèn al voltant de 200 espècies de zones tropicals i càlides. A més del seu interès en jardineria, d’algunes espècies tropicals s'obtenen fruits comestibles, fibres, i substàncies medicinals .Des de la introducció de l‘Hibiscus a Europa en el segle XVIII, han estat obtinguts molts híbrids, principalment a Hawaii i Florida, és poden xifrar en diversos centenars els cultivars actuals, la majoria d'ells desconeguts en el nostre país, però mica a mica és van introduint nous cultivars amb flors de colors diferents, com és pot apreciar a les fotografies adjuntes. Les dues espècies més hibridades són Hibiscus rosa-sinensis, molt utilitzada en climes tropicals i subtropicals, i Hibiscus syriacus en climes més freds.
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat bàsicament a l'exposició d'obres realitzades durant la segona meitat del segle XX. Es troba en el barri d'El Raval a la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
La construcció de la que seria la seu del museu es va encarregar a l'arquitecte estatunidenc Richard Meier. L'edifici projectat per Meier pretén unir l'art contemporani exposat a l'interior amb les formes històriques dels edificis de la zona. L'entrada al MACBA dóna accés a un vestíbul de forma cilíndrica des del qual s'accedeix, per mitjà d'unes rampes, a les diferents galeries en què es realitzen les exposicions. La utilització del color blanc, complementada per l'ús de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat.
Cotlliure, Llenguadoc-Rosselló, França
Cotlliure és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francès de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló.
Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres.
Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.
Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell pateixen un setge intens. Les tropes del rei francès dominen els puigs i llur flota bloqueja el port. Arran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Lluís XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters), les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'han de rendir.
Font Viquipèdia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-01.jpeg)
+18.20.50.png)
